1 v. intr. pron. [LC] Riure's d'algú o d'alguna cosa, fer d'algú o d'alguna cosa objecte de riota. És un infeliç: tothom se'n burla i no ho coneix. Es burla de les coses més sagrades. 2 v. intr. pron. [LC] No prendre's seriosament algú o alguna cosa. De les teves amenaces, se'n burla pla bé, ell. Burlar-se de les lleis. No fa cas de pares ni de mestres: es burla de tots ells. 3 v. intr. pron. [LC] Abusar de l'excessiva confiança, de la credulitat, de la bona fe, etc., d'algú. Senyor, jo us estimava i vós us heu burlat de mi!
